conillaré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.ni.ʎəˈɾe/
	balear /ko.ni.ʎəˈɾe/, /ku.ni.ʎəˈɾe/
Occidental:	/ko.ni.ʎaˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

conillaré

1. primera persona del singular (jo) del futur de conillar

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ni·lla·ré (4)
• Anagrames: acolliren, collarien, col·larien, conillera, Conillera, encollira, encollirà