conillàreu

Potser volíeu: conillareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.niˈʎa.ɾəw/
	balear /ko.niˈʎa.ɾəw/, /ku.niˈʎa.ɾəw/
Occidental:	/ko.niˈʎa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

conillàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de conillar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb conillar.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ni·llà·reu (4)