conillàrem

Potser volíeu: conillarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.niˈʎa.ɾəm/
	balear /ko.niˈʎa.ɾəm/, /ku.niˈʎa.ɾəm/
Occidental:	/ko.niˈʎa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

conillàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de conillar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb conillar

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ni·llà·rem (4)
• Anagrama: col·limaren