conglutinar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /kuŋ.glu.tiˈna/
Occidental:  nord-occidental /koŋ.glu.tiˈna/, valencià /koŋ.glu.tiˈnaɾ/

Verb[modifica]

conglutinar trans.

  1. Quedar-se enganxat, produir-se una unió perfecta.
  2. (arcaisme) cicatritzar

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: con·glu·ti·nar (4)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \koŋ.ɡlu.tiˈnaɾ\
Americà: alt \koŋ.ɡlu.t(i)ˈnaɾ\, baix \koŋ.ɡlu.tiˈnaɾ\

Verb[modifica]

conglutinar ‎(present conglutino, passat conglutiné, futur conglutinaré)

  1. conglutinar, cicatritzar
    «Sin engendrar materias, facilmente unira, y conglutinará la herida.» (Joseph Lopez, Maravillosa curacion, antigua y moderna, de las heridas en comun y en particular, 1730, p. 57)
    Sense generar matèries, s'unirà fàcilment i cicatritzarà la ferida.
  2. conglutinar, unir
    «Hijos hay innumerables, que parece tienen su alma conglutinada con la de sus padres,» (Antoni Maria Claret, Colección de pláticas dominicales, 1862)
    Hi ha innombrables fills que sembla que tinguin la seva ànima unida a la dels seus pares.
  3. conglutinar, enganxar, aglutinar, unir
    «La cal es un material que procede de piedra: es fria, pero el fuego la embravece y pone en diferente especie, y tanto, que conglutina los cuerpos muertos, aunque, com esté veinte y cuatro horas en el agua se vuelve á su ser primitivo.» (Tomás González, Registro y relación general de minas de la Corona de Castilla, 1832)
    La calç és un material que procedeix de la pedra: és freda, però el foc l'aviva i fa canviar d'estat i, per tant, aglutina els cossos morts, encara que, si està vint-i-quatre hores en aigua torna al seu estat primitiu.

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: con·glu·ti·nar (4)

Vegeu també[modifica]