confirmo

Potser volíeu: confirmó

Català

Verb

confirmo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de confirmar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb confirmar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb confirmar.

Variants

• [1] confirme, confirmi, confirm
• [2] confirmi, confirme
• [3] confirmi, confirme

Miscel·lània

• Síl·labes: con·fir·mo (3)
• Anagrames: conformi, conformí, micròfon

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \koɱˈfiɾ.mo\

Americà: alt \k(o)ɱˈfiɾ.mo\, baix \koŋˈfiɾ.mo\, austral \koɱˈfiɾ.mo\

• Rimes: -iɾmo

Verb

confirmo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb confirmar

Miscel·lània

• Síl·labes: con·fir·mo (3)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /kɔnˈfɪr.moː/
• Etimologia: Del prefix con- i firmō.

Verb

cōnfirmō ‎(1a present^?), cōnfirmās ‎(2a present), cōnfirmāre ‎(infinitiu), cōnfirmāvī ‎(perfet), cōnfirmātum ‎(supí)

1. confirmar, refermar
2. encoratjar, donar suport

   confirmare militus animos—(«encoratjar els soldats»)

3. corroborar, assegurar
4. ratificar

   confirmare decreta—(«ratificar els decrets»)