confirmo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

confirmo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de confirmar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb confirmar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb confirmar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /kɔnˈfɪr.moː/
  • Etimologia: Del prefix con- i firmō.

Verb[modifica]

cōnfirmō ‎(1a present?), cōnfirmās ‎(2a present), cōnfirmāre ‎(infinitiu), cōnfirmāvī ‎(perfet), cōnfirmātum ‎(supí)

  1. confirmar, refermar
  2. encoratjar, donar suport
    confirmare militus animos—(«encoratjar els soldats»)
  3. corroborar, assegurar
  4. ratificar
    confirmare decreta—(«ratificar els decrets»)