conducta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kunˈduk.tə/
	balear /konˈduk.tə/, /kunˈduk.tə/
Occidental:	/konˈduk.ta/

• Homòfon: conducte
• Etimologia: Del llatí conducta ‎(«conduïda»), segle XV.

Nom

conducta f. ‎(plural conductes)

1. Manera d'actuar o de respondre habitualment en una situació.

Sinònims

• comportament

Derivats

• conductual
• conductisme

Traduccions

Traduccions

• Anglès: behaviour ^(en)/behavior ^(en)
• Castellà: conducta ^(es) f.
• Francès: conduite ^(fr) f., comportement ^(fr) m.
• Italià: condotta ^(it) f.
• Occità: conducha ^(oc) f./conduita ^(oc) f., comportament ^(oc) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·duc·ta (3)
• Anagrama: aconduct

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /konˈduk.ta/, meridional \koŋˈduk.ta\

Americà: alt /konˈduk.t(a)/, baix \koŋˈduk.ta\, austral /konˈduk.ta/

• Rimes: -ukta
• Etimologia: Del llatí conducta.

Nom

conducta f. ‎(plural conductas)

1. conducta, comportament

Sinònims

• comportamiento

Relacionats

• conducir
• conductual

Miscel·lània

• Síl·labes: con·duc·ta (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre conducta

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔnˈdʊk.ta/

Adjectiu

conducta

1. nominatiu femení singular de conductus
2. nominatiu neutre plural de conductus
3. acusatiu neutre plural de conductus
4. vocatiu femení singular de conductus
5. vocatiu neutre plural de conductus
6. ablatiu femení singular de conductus