conculco

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔŋˈkʊɫ.koː/
• Etimologia: Del prefix con- i ‎calcō.

Verb

conculcō ‎(1a present^?), conculcās ‎(2a present), conculcāre ‎(infinitiu), conculcāvī ‎(perfet), conculcātum ‎(supí)

1. trepitjar, jo trepitjo
2. desobeir, infringir

   Debita Episcopis oboedientia infringitur, eorumque iura conculcantur.—(traducció:«Infringir la deguda obediència al bisbe i també l'obediència jurada a mi.»)