concubina

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /kuŋ.kuˈβi.nə/, balear /koŋ.kuˈbi.nə/, /kuŋ.kuˈbi.nə/
Occidental: /koŋ.kuˈβi.na/

Nom[modifica]

con·cu·bi·na f. ‎(plural concubines)

  1. Dona amb qui un home fa vida marital sense estar-ne casat.

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

concubīna f. ‎(genitiu concubīnae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu concubīna concubīnae
Vocatiu concubīna concubīnae
Acusatiu concubīnam concubīnās
Genitiu concubīnae concubīnārum
Datiu concubīnae concubīnīs
Ablatiu concubīnā concubīnīs
  1. concubina

Vegeu també[modifica]

  • Félix Gaffiot, Dictionnaire latin français, Hachette, 1934, p.376