conciliares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.si.ɫiˈa.ɾəs/
	balear /kon.si.ɫiˈa.ɾəs/, /kun.si.ɫiˈa.ɾəs/
Occidental:	/kon.si.ɫiˈa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

conciliares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de conciliar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb conciliar

Variants

• [2] conciliessis, conciliesses, conciliassis, conciliasses

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ci·li·a·res (5)
• Anagrames: conciliar-se, reconciliàs