comunió

Català

comunió f. ‎(plural comunions)

Participació en relació d'igualtat, per allò que hi ha de comú.
«Mentrestant, i pensant en els pocs teleespectadors que encara deuen estar llevats, tornen a passar imatges d'arxiu de les inundacions marines del 1953, com a commemoració general durant l'espera, per estar en comunió entre europeus del nord, colpits seixanta anys abans fins al punt que als Països Baixos van construir dos-cents quilòmetres de dics de protecció.» (Élisabeth Filhol, Doggerland, 2020)
En la religió catòlica, part de la missa en què els fidels congregats a l'església prenen l'hòstia consagrada.
«Des del moment en què acaba la pregària fins al moment de la comunió amb el cos i Sang de Crist , en el Missal hi ha una sèrie d'oracions , cants i gestos simbòlics que tenen la intenció precisa de preparar i motivar la comunió.» (José Aldazábal, Celebrar l’Eucaristia amb infants, Centro de Pastoral Litúrgic, 1983, pàgina 46)
Celebració en què un nen pren per primera vegada l'eucaristia.
«Aquell any feia la comunió i des d'un mes ençà m'havien començat a ploure regals» (Ricard Bertran, De la vora del foc, ed. Setzevents, 2008, pàgina 15)