compromís

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kum.pɾuˈmis/, balear /kom.pɾuˈmis/, /kum.pɾuˈmis/

Occidental: nord-occidental /kom.pɾoˈmis/, valencià /kom.pɾoˈmis/, /kom.pɾuˈmis/

• Rimes: -is
• Etimologia: Del llatí compromissum, segle XIX.

Nom

com·pro·mís m. ‎(plural compromisos)

1. (dret) Acord entre parts per resoldre una controvèrsia per arbitratge.
2. Obligació contreta.
3. Situació crítica difícil de resoldre.

Compostos i expressions

• de compromís

Traduccions

Acord

• Anglès: compromise ^(en)
• Castellà: compromiso ^(es)
• Danès: kompromis ^(da) n.
• Esperanto: kompromiso ^(eo)

• Francès: compromis ^(fr)
• Neerlandès: compromis ^(nl) n.
• Txec: kompromis ^(cs) m.
• Xinès: 妥協 ^(zh) ‎(妥协, tuǒxié)

Obligació contreta

• Anglès: commitment ^(en)
• Castellà: compromiso ^(es)

• Francès: engagement ^(fr)

Situació crítica

• Anglès: predicament ^(en)
• Castellà: compromiso ^(es), apuro ^(es)

• Francès: embarras ^(fr)

Vegeu també

• Compromís (desambiguació) a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot