commeatus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

commeātus m. ‎(genitiu commeātūs)

4a declinació -us, -ūs
Cas Singular Plural
Nominatiu commeātus commeātūs
Vocatiu commeātus commeātūs
Acusatiu commeātum commeātūs
Genitiu commeātūs commeātuum
Datiu commeātuī commeātibus
Ablatiu commeātū commeātibus
  1. passadís
    Ex.: In eo conclavid ego perfodi parietem / Quā conmeatus clam esset hinc huc mulieri.[1]
  2. permís de retorn
    Ex.: Dare commeatum totius aestatis.[2]-(«Donar permís tots els estius.»)
  3. avituallament
    Ex.: Commeatu nostros prohibere.[3]-(«Denegar-nos l'avituallament.»)
  4. comboi, enviament
    Ex.: Londinium copiā negotiatorum et commeatuum maxime celebre.[4]-(«Londres envia molts comerciants i un comboi de mercaderies molt populars.»)

Vegeu també[modifica]

  1. Plaute, Miles gloriosus, 2, 1, 65
  2. Ciceró, In Verrem, 2, 5, 25
  3. Juli César, De Bello gallico. 2, 9
  4. Tàcit, Annales, 14, 33