combregar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kum.bɾəˈɣa/
	balear /kom.bɾəˈɣa/, /kum.bɾəˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /kom.bɾeˈɣa/
	valencià /kom.bɾeˈɣaɾ/, /kom.bɾeˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: combregà
• Etimologia: Del català antic *comregar, de *comnegar, del llatí commūnicāre, segle XIV. Doblet de comunicar.

Verb

combregar trans., intr.

1. Donar el sagrament de l'eucaristia o comunió.
2. Rebre la sagrada comunió.
3. Sinònim de viaticar.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	combregar			haver combregat
gerundi	combregant			havent combregat
participi	combregat, combregada, combregats, combregades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	combrego	combregues	combrega	combreguem	combregueu	combreguen
	combregue						val
	combregui						sept
	combreg				combregau		bal, alg
				combregam			bal
imperfet	combregava	combregaves	combregava	combregàvem	combregàveu	combregaven
passat simple	combreguí	combregares	combregà	combregàrem	combregàreu	combregaren
futur	combregaré	combregaràs	combregarà	combregarem	combregareu	combregaran
condicional	combregaria	combregaries	combregaria	combregaríem	combregaríeu	combregarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	combregui	combreguis	combregui	combreguem	combregueu	combreguin
	combregue	combregues	combregue			combreguen	occ, bal
imperfet	combregués	combreguessis	combregués	combreguéssim	combreguéssiu	combreguessin
		combreguesses		combreguéssem	combreguésseu	combreguessen
	combregàs	combregassis	combregàs	combregàssim	combregàssiu	combregassin	bal
		combregasses		combregàssem	combregàsseu	combregassen	val, bal (1)
	combregara	combregares	combregara	combregàrem	combregàreu	combregaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	combrega	combregui	combreguem	combregueu	combreguin
	–				combregau		bal, alg
	–		combregue			combreguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	combregariva	combregarives	combregariva	combregarívem	combregaríveu	combregariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	combreguessi		combreguessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... combregat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... combregar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... combregat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... combregat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... combregat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... combregat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... combregar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... combregat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... combregat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... combregat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: combrego, combrega, combreguem
Vocal rizotònica: /e/ central, /ə/ balear, /e/ occidental

Derivats

• combregador, combregant

Traduccions

Donar el sagrament

• Alemany: die Kommunion reichen ^(de)
• Anglès: communicate ^(en)
• Castellà: comulgar ^(es)
• Francès: communier ^(fr)
• Italià: comunicare ^(it)
• Llatí: sacram eucharistiam vel synaxim administrare ^(la)

Rebre la comunió

• Anglès: commune ^(en), communicate ^(en)
• Castellà: comulgar ^(es)
• Francès: communier ^(fr)
• Italià: comunicare ^(it)
• Llatí: sacram eucharistiam sumere ^(la)

Nom

combregar m. ‎(plural combregars)

1. Sinònim de viàtic.
2. Comitiva que administra el viàtic a un malalt en perill de mort.

Traduccions

 viàtic — vegeu viàtic

Miscel·lània

• Síl·labes: com·bre·gar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot