comanar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.məˈna/
	balear /ko.məˈna/, /ku.məˈna/
Occidental:	nord-occidental /ko.maˈna/
	valencià /ko.maˈnaɾ/, /ko.maˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: comanà
• Etimologia: Del llatí vulgar commandare ‎(‘encomanar’), segle XI. Doblet del semicultisme comandar.

Verb

comanar trans., pron. ‎(pronominal comanar-se)

1. Enviar desigs d'afecte a algú per mitjà d'una altra persona.
2. Cedir un rei els drets sobre unes terres.
3. Posar-se sota la potestat d'un senyor feudal.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	comanar			haver comanat
Gerundi	comanant			havent comanat
Participis	comanat, comanada, comanats, comanades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	comano	comanes	comana	comanem	comaneu	comanen
	comane						val
	comani						sept
	coman				comanau		bal, alg
				comanam			bal
Imperfet	comanava	comanaves	comanava	comanàvem	comanàveu	comanaven
Passat simple	comaní	comanares	comanà	comanàrem	comanàreu	comanaren	v.cent, eiv
Futur	comanaré	comanaràs	comanarà	comanarem	comanareu	comanaran
Condicional	comanaria	comanaries	comanaria	comanaríem	comanaríeu	comanarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	comani	comanis	comani	comanem	comaneu	comanin
	comane	comanes	comane			comanen	occ
Imperfet	comanés	comanessis	comanés	comanéssim	comanéssiu	comanessin
		comanesses		comanéssem	comanésseu	comanessen
	comanàs	comanassis	comanàs	comanàssim	comanàssiu	comanassin	bal
		comanasses		comanàssem	comanàsseu	comanassen	nota 1
	comanara	comanares	comanara	comanàrem	comanàreu	comanaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		comana	comani	comanem	comaneu	comanin
					comanau		bal, alg
			comane			comanen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... comanat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... comanar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... comanat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... comanat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... comanat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... comanat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... comanar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... comanat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... comanat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... comanat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					comanàvets		ant
	comanavi			comanàvom	comanavo
	comanaia	comanaies	comanaia	comanàiem	comanàieu	comanaien	n-occ
Condicional	comanariva	comanarives	comanariva	comanarívem	comanaríveu	comanariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	coman	comans	coman				ant
	comano	comanos	comano	comaneguem	comanegueu		n-occ
Imperfet	comanessi		comanessi				sept, alg
	comanessa						cent, n-occ
	comaneguessa	comaneguesses	comanegués	comaneguéssom	comaneguéssou	comaneguessen	n-occ

Derivats

• encomanar

Traduccions

Traduccions

• Castellà: encomendar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ma·nar (3)
• Anagrames: ancoram, Manacor, mocaran, monarca

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot