col·lisionàreu

Potser volíeu: col·lisionareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɫ.ɫi.zi.uˈna.ɾəw/, /ku.ɫi.zi.uˈna.ɾəw/
	balear /koɫ.ɫi.zi.oˈna.ɾəw/, /kuɫ.ɫi.zi.uˈna.ɾəw/
Occidental:	/koɫ.ɫi.zi.oˈna.ɾew/, /ko.ɫi.zi.oˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

col·lisionàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de col·lisionar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb col·lisionar.

Variants

• [2] col·lisionéssiu, col·lisionésseu, col·lisionàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: col·li·si·o·nà·reu (6)