coixejar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ku.ʃəˈʒa/, balear /ko.ʃəˈd͡ʒa/, /ku.ʃəˈʒa/
Occidental: nord-occidental /koj.ʃeˈʒa/, valencià /koj.ʃeˈd͡ʒaɾ/, /ko.ʃeˈd͡ʒaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: De coix i el sufix -ejar ‎(«ésser»), segle XV.

Verb[modifica]

coi·xe·jar intr.

  1. Caminar coix.
    El gos ha arribat coixejant com si s'hagués fet mal en una pota del darrere.
  2. Tenir tendència cap a un vici.
    Ell coixeja de vanitós.
  3. Estar desnivellat un moble que té potes.
    Aquesta cadira coixeja.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]