Vés al contingut

coixejar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ku.ʃəˈʒa/
balear /ko.ʃəˈd͡ʒa/, /ku.ʃəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /koj.ʃeˈʒa/
valencià /koj.ʃeˈd͡ʒaɾ/, /ko.ʃeˈd͡ʒa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: De coix i el sufix -ejar ‎(«ésser»), segle XV.

Verb

[modifica]

coixejar intr.

  1. Caminar coix.
    El gos ha arribat coixejant com si s'hagués fet mal en una pota del darrere.
  2. Tenir tendència cap a un vici.
    Ell coixeja de vanitós.
  3. Estar desnivellat un moble que té potes.
    Aquesta cadira coixeja.

Conjugació

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: coi·xe·jar (3)
  • Heterograma de 8 lletres (aceijorx)

Vegeu també

[modifica]