coiffer

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia:
    àudio
  • Etimologia: De coiffe.

Verb[modifica]

coiffer

  1. cobrir el cap
    Il me jeta un manteau sur les épaules et me coiffa d’un grand chapeau.—«Ell em posa un abric sobre les espatlles i em cobreix el cap amb un gran barret.»
  2. pentinar, portar un pentinat
    Se coiffer à la mode.—«Pentinar-se a la moda.»
  3. enganyar, cometre adulteri
    Cette femme coiffe son mari.—«Aquesta dona enganya el seu marit»
  4. encapritxar, obsessionar
    Elle s’est coiffée de lui.—«Ella està encapritxada d'ell.»
  5. capficar, obsessionar, entossudir
    Il s'est coiffée de cette opinion.—«Ell s'ha capficat amb aquesta idea.»
  6. capturar
    Les chiens ont coiffé le sanglier.—«Els gossos han capturat el senglar.»
  7. capitanejar, comandar, dirigir
    Dès 1941, la France libre avait envoyé dans l'île le capitaine Scamaroni avec mission de préparer l'action. Pendant deux ans, Scamaroni avait fait d'excellent travail, réussissant à coiffer tous les éléments de résistance, afin qu'aucun parti, aucun clan, ne pût monopoliser à son profit l'effort de tous.[1]—«Des del 1941, la França lliure havia enviat a l'illa el capità Scamaroni amb la missió de preparar l'acció. Durant deu anys, Scamaroni havia fet un excel·lent treball, renunciant a comandar tots els elements de resistència, per tal que cap partit, cap facció no pogués monopolitzar en profit propi l'esforç de tots.»
  8. escorar, trontollar la cofa
    Il fit une fausse manœuvre et le vaisseau coiffa.—«Va fer una mala maniobra i el vaixell va escorar.»

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • coiffer bien = afavorir, quedar bé
  • coiffer au poteau = anar al capdavant en una cursa

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. De Gaulle, Mémoires de guerre, 1956