coel

Gal·lès

• Pronúncia: /kɔɨ̯l/ (nord de Gal·les), /kɔi̯l/ (sud de Gal·les)
• Etimologia: Del protocelta *kaylo- («auguri»), procedent del protoindoeuropeu *keh2ilo- («complet, sa, beneït pel destí»).

Nom

coel f. ‎(plural coelion)

1. auguri, destí
2. creença, confiança, fe

Vegeu també

• Geiriadur Prifysgol Cymru: A dictionary of the Welsh language, volum 1, ed.University of Wales. Board of Celtic Studies, 1950, p. 532
• Matasović, Ranko: Etymological Dictionary of Proto-Celtic, ed.Brill, 2009, p. 197-198