coel

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Gal·lès
[modifica]

  • Pronúncia: /kɔɨ̯l/ (nord de Gal·les), /kɔi̯l/ (sud de Gal·les)
  • Etimologia: Del protocelta *kaylo- («auguri»), procedent del protoindoeuropeu *keh2ilo- («complet, sa, beneït pel destí»).

Nom[modifica]

coel f. ‎(plural coelion)

  1. auguri, destí
  2. creença, confiança, fe

Vegeu també[modifica]

  • Geiriadur Prifysgol Cymru: A dictionary of the Welsh language, volum 1, ed.University of Wales. Board of Celtic Studies, 1950, p. 532
  • Matasović, Ranko: Etymological Dictionary of Proto-Celtic, ed.Brill, 2009, p. 197-198