coco

Potser volíeu: cocó, còco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈko.ku/, balear /ˈko.ko/, /ˈko.ku/

Occidental: /ˈko.ko/

• Rimes: -oko
• Etimologia: Del castellà coco, del portuguès coco, abreviatura de macaco, a causa de la semblança a la cara d'una mona.

Nom

coco m. ‎(plural cocos)

1. Fruit del cocoter, de forma esfèrica i color castany obscur.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Kokosnuss ^(de) f.
• Anglès: coconut ^(en)
• Castellà: coco ^(es) m.

• Francès: noix de coco ^(fr)
• Italià: noce di cocco ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·co (2)
• Isograma de 2 lletres × 2 (4)
• Anagrama: oc-oc

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

Nom

coco ‎(plural cocos)

1. cocoter
2. coco

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈko.ko/

Americà: alt /ˈko.k(o)/, baix /ˈko.ko/

• Rimes: -oko
• Etimologia: Del portuguès coco, abreviatura de macaco, a causa de la semblança a la cara d'una mona [1].
• Etimologia: Del llatí coccum, del grec antic κόκκος ‎(kókkos, «baia») [2].

Nom

coco m. ‎(plural cocos)

1. cocoter
2. coco
3. (col·loquial) closca, cap
4. papu

Descendents

• Català: coco

Nom

coco m. ‎(plural cocos)

1. coc (bacteri)

Derivats

• cocobacilo
• diplococo
• estafilococo
• estreptococo
• gonococo
• meningococo
• neumococo

Miscel·lània

• Síl·labes: co·co (2)
• Isograma de 2 lletres × 2 (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre coco