Vés al contingut

cloca

De Viccionari
Potser volíeu: clocà

Català

[modifica]
Oriental: /ˈkɫɔ.kə/
Occidental: nord-occidental /ˈkɫɔ.ka/
valencià /ˈkɫɔ.ka/, /ˈkɫɔ.kɔ/
  • Rimes: -ɔka
  • Etimologia: Del llatí *clocca.

cloca f. (plural cloques)

  1. (central) Sinònim de campana.
    «Per a convocar el consell dels seixanta a casa de la vila, a més de la crida acostumada a so de trompeta pels carrers i llocs de costum, es tocava la cloca o campana de sant Joan, la més gran que existia.» (Eufemià Fort i Cogul, Costumari de la Selva del Camp, 1961)
  2. (central) Sinònim de lloca («gallina»).

Derivats

[modifica]

Verb

[modifica]

cloca

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de clocar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb clocar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]