clausura

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kɫəwˈzu.ɾə/, occidental /kɫawˈzu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Semicultisme del llatí clausūra desplaçant l’antic closura ‎(«tanca, clos»), de clausus ‎(«tancat»), de claudere ‎(«tancar»), segle XIV.

Nom

clausura f. ‎(plural clausures)

1. Tancament definitiu.
2. Règim monacal o conventual amb limitacions de contacte amb l’exterior.
3. Espai d’un edifici religiós amb l’accés reservat als membres de la comunitat.

Derivats

• clausurar

Traduccions

Tancament

• Anglès: closing ^(en)
• Castellà: clausura ^(es) f.
• Francès: clôture ^(fr) f.
• Italià: chiusura ^(it) f.

Règim sense contacte amb l’exterior

• Anglès: enclosure ^(en)
• Castellà: clausura ^(es) f.
• Francès: clôture ^(fr) f.
• Italià: clausura ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: clau·su·ra (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /klauˈsu.ɾa/

Americà: alt /kl(au)ˈsu.ɾa/, baix /klauˈsu.ɾa/

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí clausūra.

Nom

clausura f. ‎(plural clausuras)

1. clausura
2. cloenda

Miscel·lània

• Síl·labes: clau·su·ra (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre clausura