claudicar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /kɫəw.ðiˈka/
Occidental: nord-occidental /kɫaw.ðiˈka/, valencià /kɫaw.ðiˈkaɾ/

Verb[modifica]

clau·di·car intr.

  1. Deixar de resistir, cedir.[1][2]
  2. (arcaisme) Coixejar, caminar defectuosament o desarreglada.[1][2][3][4][5]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

clau·di·car ‎(present claudico, passat claudiqué, futur claudicaré)

  1. Claudicar (deixar de resistir, cedir).[6]
  2. (arcaisme) Claudicar (coixejar).[4][5][6]

Vegeu també[modifica]

  1. 1,0 1,1 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre claudicar
  2. 2,0 2,1 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre claudicar
  3. Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre claudicar
  4. 4,0 4,1 Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I, p. 458.
  5. 5,0 5,1 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. p. 369.
  6. 6,0 6,1 Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre claudicar