clacava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kɫəˈka.βə/, balear /kɫəˈka.və/
Occidental:	nord-occidental /kɫaˈka.βa/
	valencià /kɫaˈka.va/, /kɫaˈka.βa/

• Rimes: -ava

Verb

clacava

1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de clacar
2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de clacar

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·ca·va (3)
• Anagrames: calcava, cavalca, cavalcà