clacau

Català

Verb

clacau

1. (balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de clacar
2. (balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb clacar

Variants

• [1] claqueu
• [2] claqueu

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·cau (2)
• Anagrames: acluca, aclucà, calcau, cucala