cito

De Viccionari
Potser volíeu: cito-, citò, citó


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈsi.tu/, occidental /ˈsi.to/
  • Rimes: -ito

Verb[modifica]

cito

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de citar
    [Jo] cito, cite, cit o citi.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb citar
    [Que jo] cito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] citi o cite.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb citar
    [Que ell/ella/vostè] cito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] citi o cite.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ci·to (2)
  • Anagrama: coit


Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈθi.to/
Americà: alt /ˈsi.t(o)/, baix /ˈsi.to/

Verb[modifica]

cito

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb citar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ci·to (2)
  • Anagrames: cotí, tico


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

cito

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de citare


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkɪ.toː/
  • Etimologia: Del llatí cieō ‎(«moure»).

Verb[modifica]

citō ‎(1a present?), citās ‎(2a present), citāre ‎(infinitiu), citāvī ‎(perfet), citātum ‎(supí)

  1. citar, jo cito
  2. cridar, invocar, jo invoco
  3. causar moviment, canvis

Derivats[modifica]

Adverbi[modifica]

cito ‎(comparatiu citius, superlatiu citissimē)

  1. ràpidament