cismàtic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sizˈma.tik/
• Rimes: -atik
• Etimologia: Del llatí schismaticus, equivalent a cisma i -tic, segle XIV.

Adjectiu

cismàtic m. ‎(femení cismàtica, plural masculí cismàtics, plural femení cismàtiques)

1. Que s'aparta del seu legítim cap.
2. Que introdueix el cisma o discòrdia en alguna comunitat.

Traduccions

cismàtic [1] (apartat del legítim cap)

• Castellà: cismático ^(es) m.
• Francès: schismatique ^(fr)
• Italià: scismatico ^(it)
• Llatí: schismaticus ^(la)

cismàtic [2] (introductor de cisma)

• Castellà: cismático ^(es) m.
• Francès: inquiet ^(fr), seditieux ^(fr), turbulent ^(fr)
• Italià: sedizioso ^(it), torbido ^(it), inquieto ^(it), turbulento ^(it)
• Llatí: seditiosus ^(la), turbulentus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: cis·mà·tic (3)

Vegeu també

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot