cinquanta-vuitè

Català

• Pronúncia:

Oriental: centr. /siŋˌkwan.tə.bujˈtɛ/, bal. /siŋˌkwan.tə.vujˈtə/

Occidental: /siŋˌkwan.ta.bujˈte/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Derivat de cinquanta-vuit amb el sufix -è.

Numeral

<  57è	58è		> 59è
Cardinal: Ordinal: Prefix:		cinquanta-vuit cinquanta-vuitè octapentaconta-
Viccionari:Llista de nombres en català

cin·quan·ta-vui·tè m. ‎(femení cinquanta-vuitena, plural masculí cinquanta-vuitens, plural femení cinquanta-vuitenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició cinquanta-vuit.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit cinquanta-vuit parts iguals.

Notes d'ús

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.

Sinònims

• cinquanta-huité, en valencià

Traduccions

Traduccions: cinquanta-vuitè

• Anglès: fifty-eighth ^(en)
• Castellà: quincuagésimo ^(es) octavo
• Francès: cinquante-huitième ^(fr)
• Gallec: quincuaxésimo ^(gl) oitavo

• Italià: cinquantottesimo ^(it)
• Occità: cinquanta ^(oc) ochen, cinquanta ^(oc) ueitau
• Portuguès: quinquagésimo-oitavo ^(pt)

Nom

cin·quan·ta-vui·tè m. ‎(plural cinquanta-vuitens)

1. Una de les cinquanta-vuit parts iguals en que es divideix un tot

   un cinquanta-vuitè es representa 1/58