cingle

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈsiŋ.ɡɫə/, occidental /ˈsiŋ.ɡɫe/
  • Homòfon: cingla
  • Etimologia: Del llatí cingulu(m) ‎(«cinyell»), segle XI.

Nom[modifica]

cingle m. ‎(plural cingles)

  1. Espadat que forma precipici en el pendent d’una muntanya.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

cingle

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cinglar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cinglar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cinglar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb cinglar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cin·gle (2)
  • Heterograma de 6 lletres (cegiln)

Vegeu també[modifica]