ceptre

Català

• Etimologia: Del llatí sceptrum, segle XV.

Nom

cep·tre m. ‎(plural ceptres)

1. Vara de caire simbòlic de l'autoritat monàrquica.

Traduccions

Traduccions: ceptre

• Alemany: Zepter ^(de) m. [1]
• Anglès: scepter ^(en) [1]
• Àrab: صَوْلَجَان‎ ^(ar)
• Armeni: գավազան ^(hy) ‎(gavazan)
• Búlgar: жезъл ^(bg) m.
• Castellà: cetro ^(es) m. [1]
• Danès: scepter ^(da) c.
• Eslovac: žezlo ^(sk) n.
• Eslovè: žezlo ^(sl) n.
• Esperanto: sceptro ^(eo)
• Feroès: veldisstavur ^(fo) m.
• Finès: valtikka ^(fi)
• Francès: sceptre ^(fr) m. [1]
• Gallec: cetro ^(gl) m.
• Georgià: კვერთხი ^(ka) ‎(kvertkhi)
• Grec: σκήπτρο ^(el) n. ‎(skiptro)

• Grec antic: σκῆπτρον ^(grc) n. ‎(skêptron)
• Hebreu: שרביט‎ ^(he)
• Hongarès: jogar ^(hu)
• Italià: scettro ^(it) m.
• Llatí: sceptrum ^(la) n., baculum ^(la) n.
• Maori: hepeta ^(mi)
• Neerlandès: scepter ^(nl) m.
• Noruec: septer ^(no) m.
• Polonès: berło ^(pl) n.
• Portuguès: cetro ^(pt) m.
• Romanès: sceptru ^(ro) n.
• Rus: ски́петр ^(ru) m. ‎(skípetr)
• Suec: spira ^(sv) c.
• Turc: hükümdar asası ^(tr)
• Txec: žezlo ^(cs) n.
• Xinès: 權杖 ^(zh) ‎(权杖, quánzhàng)