ceptre

Català

• Etimologia: Del llatí sceptrum, segle XV.

Nom

cep·tre m. ‎(plural ceptres)

1. Vara de caire simbòlic de l'autoritat monàrquica.

Traduccions

Traduccions: ceptre

• Alemany: Zepter ^(de) m. [1]
• Anglès: scepter ^(en) [1]

• Castellà: cetro ^(es) m. [1]
• Francès: sceptre ^(fr) m. [1]