censura

Potser volíeu: censurà, censurá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sənˈsu.ɾə/, occidental /senˈsu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí censūra ‎(‘càrrec de censor’), segle XVI, de census ‎(‘cens’). El censor donava de baixa del cens als delinqüents que perdien així la ciutadania romana. Per extensió passà a diferents tipus de reprovació.

Nom

censura f. ‎(plural censures)

1. Reprovació de la conducta d’altres.
2. Examen d’una obra fet per un censor eclesiàstic segons la doctrina de l’Església.
3. Control per part d’una autoritat dels continguts polítics fets públics.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Zensur ^(de) f.
• Anglès: censorship ^(en)
• Castellà: censura ^(es) f.
• Francès: censure ^(fr) f.

Verb

censura

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de censurar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb censurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cen·su·ra (3)
• Heterograma de 7 lletres (acenrsu)
• Anagrama: sucaren

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /θenˈsu.ɾa/, meridional \θeŋˈsu.ɾa\

Americà: alt /s(e)nˈsu.ɾa/, baix \seŋˈsu.ɾa\, austral /senˈsu.ɾa/

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí censūra.

Nom

censura f. ‎(plural censuras)

1. censura

Verb

censura

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb censurar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb censurar

Variants

• [2]: (voseo) censurá

Miscel·lània

• Síl·labes: cen·su·ra (3)
• Heterograma de 7 lletres (acenrsu)
• Anagrames: cuernas, cunares, cuneras, curasen, escuran, recusan

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre censura