censura

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: censurà


Català
[modifica]

  • Pronúncia: oriental /sənˈsu.ɾə/, occidental /senˈsu.ɾa/
  • Rimes: -uɾa
  • Etimologia: Del llatí censūra ‎(«càrrec de censor»), segle XVI, de census ‎(«cens»). El censor donava de baixa del cens als delinqüents que perdien així la ciutadania romana. Per extensió passà a diferents tipus de reprovació.

Nom[modifica]

cen·su·ra f. ‎(plural censures)

  1. Reprovació de la conducta d’altres.
  2. Examen d’una obra fet per un censor eclesiàstic segons la doctrina de l’Església.
  3. Control per part d’una autoritat dels continguts polítics fets públics.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

cen·su·ra

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de censurar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb censurar

Vegeu també[modifica]