censura

Potser volíeu: censurà

Català

• Pronúncia: oriental /sənˈsu.ɾə/, occidental /senˈsu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí censūra ‎(«càrrec de censor»), segle XVI, de census ‎(«cens»). El censor donava de baixa del cens als delinqüents que perdien així la ciutadania romana. Per extensió passà a diferents tipus de reprovació.

Nom

cen·su·ra f. ‎(plural censures)

1. Reprovació de la conducta d’altres.
2. Examen d’una obra fet per un censor eclesiàstic segons la doctrina de l’Església.
3. Control per part d’una autoritat dels continguts polítics fets públics.

Traduccions

Traduccions: censura

• Anglès: censorship ^(en)
• Castellà: censura ^(es) f.

• Francès: censure ^(fr) f.

Verb

cen·su·ra

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de censurar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb censurar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC