cenotafi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sə.nuˈta.fi/
	balear /sə.noˈta.fi/, /sə.nuˈta.fi/
Occidental:	/se.noˈta.fi/

• Rimes: -afi
• Etimologia: Del llatí cenotaphium, del grec antic κενοτᾰ́φῐον ‎(kenotáphion, «tomba buida»), segle XIX.

Nom

cenotafi m. ‎(plural cenotafis)

1. Monument sepulcral construït per a conservar la memòria d'alguna persona il·lustre; sepulcre buit en memòria de qui està soterrat en una altra part.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cenotaph ^(en)
• Castellà: cenotafio ^(es)
• Francès: cénotaphe ^(fr)
• Italià: cenotafio ^(it)
• Llatí: cenotaphium ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·no·ta·fi (4)
• Heterograma de 8 lletres (acefinot)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /t͡ʃe.noˈtaː.fi/

Nom

cenotafi m. pl.

1. forma plural de cenotafio