celebres

De Viccionari
Potser volíeu: celebrés, cèlebres, célebres


Català
[modifica]

Verb[modifica]

celebres

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de celebrar
  2. (occidental, balear) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb celebrar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ce·le·bres (3)
  • Anagrama: cerebels


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \θeˈle.βɾes\, meridional \θeˈle.βɾeh\
Americà: alt /seˈle.b(ɾe)s/, baix \seˈle.βɾeh\, austral \seˈle.βɾes\

Verb[modifica]

celebres

  1. segona persona del singular (, vos) del present de subjuntiu del verb celebrar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ce·le·bres (3)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkɛ.lɛ.breːs/

Adjectiu[modifica]

celebrēs

  1. nominatiu masculí/femení plural de celeber
  2. vocatiu masculí/femení plural de celeber
  3. acusatiu masculí/femení plural de celeber