celeber
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈkɛ.lɛ.bɛr/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *ker- («menar, aplegar»).
Adjectiu[modifica]
celeber m., celebris f., celebre n. (comparatiu celebrior, superlatiu celeberrimus)
- freqüent
- freqüentar
- «celebris via»
- carrer freqüentat
- aplegar-se per festejar, celebrar, consagrar
- «sacro Dianae celebris die»
- dia consagrat a Diana
- cèlebre, famós
- «clarissimarum urbium excidio celeberrimi viri» ([2])
- Els homes cèlebres per haver destruït la ciutat.
Declinació[modifica]
Tercera declinació, nominatiu amb tres terminacions.
| Cas | Singular | Plural | |||||
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | celeber | celebris | celebre | celebrēs | celebria | ||
| Vocatiu | celeber | celebris | celebre | celebrēs | celebria | ||
| Acusatiu | celebrem | celebre | celebrēs | celebria | |||
| Genitiu | celebris | celebrium | |||||
| Datiu | celebrī | celebribus | |||||
| Ablatiu | celebrī | celebribus | |||||
Sinònims[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.548
- ↑ Ovidi, Ars Amatoria, 2, 705
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita 26