celeber

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɛ.lɛ.bɛr/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *ker- ‎(«menar, aplegar»).

Adjectiu

celeber m., celebris f., celebre n. ‎(comparatiu celebrior, superlatiu celeberrimus)

1. freqüent

   «verba celeberrima» (Ovidi, Ars Amatoria, 2, 705)

   les paraules més freqüents

2. freqüentar

   celebris via

   carrer freqüentat

3. aplegar-se per festejar, celebrar, consagrar

   sacro Dianae celebris die

   dia consagrat a Diana

4. cèlebre, famós

   «clarissimarum urbium excidio celeberrimi viri» (Titus Livi, Ab Urbe Condita 26)

   Els homes cèlebres per haver destruït la ciutat.

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb tres terminacions.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	celeber	celebris	celebre		celebrēs		celebria
Vocatiu	celeber	celebris	celebre		celebrēs		celebria
Acusatiu	celebrem		celebre		celebrēs		celebria
Genitiu	celebris				celebrium
Datiu	celebrī				celebribus
Ablatiu	celebrī				celebribus

Sinònims

• clarus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.548