celeber

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkɛ.lɛ.bɛr/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *ker- ‎(«menar, aplegar»).

Adjectiu[modifica]

celeber m., celebris f., celebre n. ‎(comparatiu celebrior, superlatiu celeberrimus)

  1. freqüent
    «verba celeberrima» [1]
    les paraules més freqüents
  2. freqüentar
    «celebris via»
    carrer freqüentat
  3. aplegar-se per festejar, celebrar, consagrar
    «sacro Dianae celebris die»
    dia consagrat a Diana
  4. cèlebre, famós
    «clarissimarum urbium excidio celeberrimi viri» [2]
    Els homes cèlebres per haver destruït la ciutat.

Declinació[modifica]

Tercera declinació, nominatiu amb tres terminacions.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu celeber celebris celebre celebrēs celebria
Vocatiu celeber celebris celebre celebrēs celebria
Acusatiu celebrem celebre celebrēs celebria
Genitiu celebris celebrium
Datiu celebrī celebribus
Ablatiu celebrī celebribus


Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.548
  1. Ovidi, Ars Amatoria, 2, 705
  2. Titus Livi, Ab Urbe Condita 26