cavalqueguessen

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ca·val·que·gues·sen

  1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb cavalcar
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] cavalquessin, cavalquessen, cavalcassin, cavalcassen o cavalcaren.