cavalquegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ka.βaɫ.keˈɣes/

Verb

cavalquegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb cavalcar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] cavalqués, cavalcàs o cavalcara.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·val·que·gués (4)