casus belli

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌka.zuzˈbɛɫ.ɫi/, /ˌka.zuzˈbɛ.ɫi/
	balear /ˌka.zuzˈbɛɫ.ɫi/
Occidental:	/ˌka.zuzˈbɛɫ.ɫi/, /ˌka.zuzˈβɛ.ɫi/

• Etimologia: Del llatí cāsus ‎(‘circumstància, cas’) i bellī ‎(‘de guerra’), neologisme difós internacionalment al segle XIX.

Nom

casus belli m. ‎(plural invariable)

1. Circumstància percebuda o al·legada com a justificació d’un acte bèl·lic o desencadenant d’una guerra.

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, ésAdir