castellolinenc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kəs.tə.ʎu.ɫiˈnɛŋ/
	balear /kəs.tə.ʎo.ɫiˈnəŋk/, /kəs.tə.ʎu.ɫiˈnɛŋk/
Occidental:	nord-occidental /kas.te.ʎo.ɫiˈneŋ/
	valencià /kas.te.ʎo.ɫiˈneŋk/, /kas.te.ʎo.ɫiˈneŋ/

• Rimes: -ɛŋk
• Etimologia: De Castellolí i el sufix -enc.

Nom

castellolinenc m. ‎(plural castellolinencs, femení castellolinenca)

1. Natural de Castellolí (Anoia).

Adjectiu

castellolinenc m. ‎(femení castellolinenca, plural masculí castellolinencs, plural femení castellolinenques)

1. Originari, pertanyent o relatiu a Castellolí (Anoia).

Miscel·lània

• Síl·labes: cas·te·llo·li·nenc (5)

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC