cascada
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental ⓘ, occidental /kasˈka.ða/
- Rimes: -ada
- Etimologia: De l’arcaic cascata, de l'italià cascata, participi de cascare («caure»), segle XIX. Durant el Renaixement hi havia vacil·lació entre la forma italianitzada o l’adaptada. Al segle XVI s’usava cascar amb el sentit italià de «caure».[1]
Nom
[modifica]cascada f. (plural cascades)
- Salt d’aigua d’un corrent de gran amplitud o cabdal o bé en un conjunt de salts.
- Salt d’aigua d’una font ornamental.
- Esllavissada d’un corrent de gel o lava.
Derivats
[modifica]Relacionats
[modifica]- cascatel·la (diminutiu arcaic)
- catarata, cataracta (cascada gran, d’ús discutit)
- salt d'aigua (genèric tradicional, cascada menor)
Traduccions
[modifica]Verb
[modifica]cascada
- Participi femení singular del verb cascar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: cas·ca·da (3)
Vegeu també
[modifica]- ↑ Coromines, Joan. «DECat. II, 610b18-42». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.