Vés al contingut

carvendre

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /ˌkarˈbɛn.dɾə/
balear /ˌkaɾˈvən.dɾə/, /ˌkarˈvɛn.dɾə/
Occidental: nord-occidental /ˌkarˈβen.dɾe/
valencià /ˌkaɾˈven.dɾe/, /ˌkaɾˈβen.dɾe/

Verb

[modifica]

carvendre trans.

  1. (literari) Vendre car, fer pagar molt.
    «El senyor Caillard carvenia. Se comparava sovint a un corredor d'una gran casa vinícola... En compte de bones ampolles, aportava als clients, a preu d'enemic, el llibre introbable.» (Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat, La revolta dels geperuts, 1999)
  2. (antic, figuradament) venjar

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: carvenc, carvèn, carvenem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: car·ven·dre (3)

Vegeu també

[modifica]