carrincló

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.riŋˈkɫo/, occidental /ka.riŋˈkɫo/
• Rimes: -o
• Etimologia: De l’arcaic carranco ‎(«carranc»), amb influx de l'occità carrinclar ‎(«grinyolar»), segle XIX.

Adjectiu

carrincló m. ‎(femení carrinclona, plural masculí carrinclons, plural femení carrinclones)

1. Sense distinció, ridícul per excessiva sensibleria.
2. (central) Repetitiu o monòton.
3. (central) Feixuc en els moviments.

Sinònims

• quico

Derivats

• carrinclonejar

Traduccions

Sense distinció

• Anglès: corny ^(en), ridiculous ^(en)
• Castellà: ramplón ^(es)
• Francès: ringard ^(fr)

Nom

carrincló m. ‎(plural carrinclons, femení carrinclona)

1. Persona sense distinció.

Variants

• carrincle

Miscel·lània

• Síl·labes: car·rin·cló (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Caló català

• Pronúncia: /kə.riŋˈklo/
• Etimologia: Variant de carricló, potser per influència del català carrincló.

Adjectiu

carrincló ‎(kərrinkló)

1. forma alternativa de carricló ‎(«boig»)

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33