carnestoltes

Potser volíeu: Carnestoltes

Català

Oriental:	central /kər.nəsˈtɔɫ.təs/, balear /ˌkaɾ.nəsˈtɔɫ.təs/
Occidental:	/kaɾ.nesˈtɔɫ.tes/

Rimes: -ɔltes
Etimologia: Del llatí carnēs *tollintas ‎(literalment ‘carns llevades, toltes’), variant de tollentēs, participi de tollere ‎(‘llevar, toldre’), per l’abstinència de carn que comença l'endemà, el dimecres de cendra, després ampliat de diumenge a dimarts, segle XI. Figuradament, per la figura del ninot Carnestoltes.

carnestoltes m. ‎(plural invariable)

Període de tres dies abans del dimecres de cendra.
(històric) Darrer dia abans de l’abstinència de menjar carn durant la Quaresma.
Període del carnaval, especialment als Països Catalans.
(figuradament) baldragues, baliga-balaga, titella
«S'atura per mirar-se atentament un home que és un carnestoltes viu, fora de temps, va amb samarreta de ratlles blaves i blanques damunt d'uns pantalons curts.» (Maria Barbal, Càmfora, 1993)

Amb majúscula inicial de nom propi per designar la festivitat i amb minúscul de nom comú pel període temporal.
Tradicionalment era femení, conservat en alguns punts del català occidental. L’ús en masculí és provocat per metonímia del ninot Carnestoltes.
La pronúncia tradicionalment és vacil·lant segons la percepció de compost de carns toltes.

Període de tres dies abans del dimecres de cendra