cariassen

Català

Verb

cariassen

1. (valencià, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb cariar-se.

Variants

• cariessin, cariessen, cariassin, cariaren

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ri·as·sen (4)
• Anagrames: acaressin, acarnisse, acerassin, cansaries, cassarien