cargola

Potser volíeu: cargolà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kərˈɡɔ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /karˈɣɔ.ɫa/
	valencià /kaɾˈɣɔ.ɫa/, /kaɾˈɣɔ.ɫɔ/

• Rimes: -ɔla

Verb

cargola

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de cargolar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb cargolar.

Miscel·lània

• Síl·labes: car·go·la (3)
• Anagrames: alagroc, caragol, Caragol, colgara, colgarà