careo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

ca·re·o m. ‎(plural careos)

  1. carejament

Verb[modifica]

ca·re·o

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb carear


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈka.rɛ.oː/
  • Etimologia: Del protoitàlic *kazēō, ‎de l'arrel protoindoeuropea *ḱes- ‎(«tallar»).

Verb[modifica]

careō ‎(1a present?), carēs ‎(2a present), carēre ‎(infinitiu), caruī ‎(perfet), caritum ‎(supí)

  1. mancar
    Ex.: Si versus horum duorum poetarum neglegetis, magna parte litterarum carebitis. — (traducció: «Si ignores els versos d'aquests dos poetes, mancarà una gran part de la literatura.»)