caramull

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.ɾəˈmuʎ/, occidental /ka.ɾaˈmuʎ/
• Rimes: -uʎ
• Etimologia: De caramullar, segle XIX.

Nom

caramull m. ‎(plural caramulls)

1. Part d'un contingut que sobresurt d'un recipient.
2. munt
3. Últim complement.

Sinònims

• escreix (sinònim no total)

Traduccions

Contingut que sobresurt

• Anglès: overmeasure ^(en)
• Castellà: colmo ^(es) m.
• Francès: comble ^(fr) m.

 munt — vegeu munt

Verb

caramull

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de caramullar.

Variants

• caramullo, caramulle, caramulli

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ra·mull (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB