caputxí

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.puˈt͡ʃi/, occidental /ka.puˈt͡ʃi/
Rimes: -i
Etimologia: De l'italià cappuccino, diminutiu de cappuccio ‎(‘caputxa’). Doblet de caputxino. Com a rosella és pel joc infantil d’endevinar el color d’un capoll amb la pregunta «frare o monja?» (vermell o blanc?)

caputxí m. ‎(plural caputxins)

Frare de l'orde de Sant Francesc que porta barba llarga, hàbit de saial marró fosc, amb capa curta del mateix saial, i un caputxó punxegut que cau sobre l'esquena i que serveix per tapar-se el cap.
Pèsol tirabec.
Peça de ferro amb ganxet a on es posa el piu de finestró que es tanca de cop.
Primat platirrí del gènere Cebus.
(billar) Jugada consistent a fer córrer la bola paral·lela a una de les bandes després d'haver tocat a dues bandes en punts molt pròxims a l'angle.
(Balaguer) rosella

Frare franciscà

Peça de ferro d'un finestró

Cebus