capota

Potser volíeu: capotà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kəˈpɔ.tə/
Occidental:	nord-occidental /kaˈpɔ.ta/
	valencià /kaˈpɔ.ta/, /kaˈpɔ.tɔ/

• Rimes: -ɔta
• Etimologia: De capot, segle XVII.

Nom

capota f. ‎(plural capotes)

1. Capell lleuger de dona.
2. Coberta lleugera d’alguns vehicles.

Derivats

• encapotar

Traduccions

Capell lleuger

• Anglès: bonnet ^(en)
• Castellà: capota ^(es) f.
• Francès: capote ^(fr) f.
• Italià: cappotta ^(it) f.

Coberta lleugera

• Anglès: hood ^(en)
• Castellà: capota ^(es) f.
• Francès: capote ^(fr) f.
• Italià: mantice ^(it) m.

Verb

capota

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de capotar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb capotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·po·ta (3)
• Anagrames: acapto, acopat, apocat, patacó

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC