capitalitzar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /kə.pi.tə.ɫiˈd͡za/
Occidental:  nord-occidental /ka.pi.ta.ɫiˈd͡za/, valencià /ka.pi.ta.ɫiˈzaɾ/

Verb[modifica]

capitalitzar trans., intr.

  1. (transitiu, economia) Fer esdevenir capital, com ara un valor realitzant-lo.
    Va capitalitzar la desocupació per tal de constituir-se com a autònoma.
    «I encara resultaria un disset per cent brut, perquè hi ha els gastos de transport i el temps perdut recollint el material a la platja i seleccionant-lo, i tot s'ha de capitalitzar (Llorenç Villalonga, La Lulú, pàg. 188, Club Editor, Barcelona, 1970)
  2. (intransitiu) Esdevenir capital.
    L'estalvi català es capitalitza mitjançant institucions bancàries que sovint no tenen en compte els interessos generals del país. (Joaquim Maluquer i Sostres, L'estructura econòmica de les terres catalanes, pàg. 80, Editorial Barcino, Barcelona, 1963)
  3. (transitiu, economia, dret) Computar el capital que representa (una renda, un pagament periòdic...) d’acord amb una taxa d’interès.
    El valor cadastral d'aquests béns és el resultat de capitalitzar al vint per cent l'import de les bases liquidables.
  4. (transitiu, economia, política, activisme, de vegades figurat) Treure profit (d'un fet, d'una situació, d'una circumstància), generalment per a generar capital.
    «Si capitalitzem el que ha costat arribar a la situació que tinc.» (Josep Pla i Casadevall, Santiago Rusiñol i el seu temps, 1981)
  5. (intransitiu, economia) Acumular capital, sovint destinat a inversions que pretenen produir-ne més.
    «Inversament, el somni d'un exportador o d'un burgès dinàmic una nit d'estiu podria ser (no crec que ho siga encara) capitalitzar en benefici de les seues eventuals reclamacions a l'Administració el despertar cívic de la joventut o el creixent malestar camperol.» (Josep Vincent Marqués, País perplex, pàg. 14, 1974)
  6. (transitiu, intransitiu, economia) Invertir en les accions d'una empresa per a fer augmentar el seu capital.
    «Les participacions Fondiberia creen una multicooperació en el desenrotllament; perquè estalviar capitalitzant és cooperar a la marxa econòmica de la nació.»
  7. (intransitiu, economia) invertir
    «Aquest fet és significatiu perquè ens mostra que l'armellader també intenta capitalitzar en allò que més sotmès està al risc de pèrdues.» (Joan Lluís Alegret, Els armelladers de Palamós: una aproximació a la flota artesanal des de l'antropologia marítima, pàg. 219, Diputació de Girona, Girona, 1987)
    «El desenvolupament s'ha polaritzat, en primer lloc, a [...] sectors que, normalment, s'han capitalitzat durant aquests anys.» (Josep Bricall i Antoni Pugés, El marc econòmic. DOPESA, Barcelona, 1978)
  8. (intransitiu, economia, política) Esdevenir capitalista.
    «No es pot pretendre que l'agricultor es capitalitzi i inverteixi en una terra que [...] no és pròpia.» (León Benelbas et al., La Unió de Pagesos: el sindicat del camp, pàg. 27, 7 x 7 edicions, Barcelona, 1977)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: capitalitzo, capitalitza, capitalitzem

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ca·pi·ta·lit·zar (5)

Vegeu també[modifica]