canviador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kəm.bi.əˈðo/, balear /kəɱ.vi.əˈðo/
Occidental:	nord-occidental /kam.bi.aˈðo/
	valencià /kaɱ.vi.aˈðoɾ/, /kam.bi.aˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De canviar i el sufix -dor.

Nom

canviador m. ‎(plural canviadors, femení canviadora)

1. Qui canvia, especialment monedes d'una espècie a altra.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: changer ^(en)
• Castellà: cambiador ^(es)
• Francès: changeur ^(fr)
• Italià: cambiatore ^(it)
• Llatí: permutans ^(la)
• Portuguès: trocador ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: can·vi·a·dor (4)
• Anagrames: convidara, convidarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.