cantarella

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kən.təˈɾe.ʎə/^ⓘ, occidental /kan.taˈɾe.ʎa/^ⓘ
• Rimes: -eʎa
• Etimologia: De cantar i el sufix -ella, segle XIX.

Nom

cantarella f. ‎(plural cantarelles)

1. Modulació especial de la veu característica d’un determinat parlar i que resulta insòlita en el parlar propi.
2. melodia
3. (folklore, plural) Composició formada per una sèrie de versos de mètrica i rima irregulars, cantada després dels goigs i de les caramelles.

Sinònims

• (modulació) musiqueta

Traduccions

Modulació característica d’un parlar

• Anglès: singsong accent ^(en)
• Castellà: dejo ^(es) m.
• Francès: accent chantant ^(fr) m.
• Italià: cadenza ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: can·ta·re·lla (4)
• Anagrama: atracallen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB